El trobem per tot arreu, està present en cada moment de la vida quotidiana laboral de les organitzacions i de les persones: una mena de mandat global permanent que ens obliga a “fer més amb menys”, a “optimitzar”, a “prioritzar”, a “aprofitar el temps” i a trobar sempre “la millor versió”.
El cost psicosocial d’aquesta situació està més que documentat i el percebem de primera mà, però cada organització decideix si fa tot el possible per reduir-lo o si mira cap a una altra banda. Independentment d’això, hi ha una part de la feina que hem d’intentar fer-la nosaltres, abans que aquesta tirania de l’eficiència ens arrossegui pel pedregar.
Sigui quin sigui el rol que ocupem a la feina, és important que posem en marxa algunes estratègies d’autoprotecció, des de la plena consciència que no som invulnerables i que és recomanable no superar el nostre nivell màxim de tolerància a la pressió perquè podem arribar a un punt de no retorn per a la nostra salut mental i física.
Et convidem a aplicar algunes de les accions i decisions personals que sorgeixen en els nostres programes d’acompanyament (individuals i grupals) i de formació, amb col·lectius i organitzacions diverses:
- Atura’t a prendre consciència de com et sents, com et comuniques i com et relaciones a la feina. Quins resultats obtens? Com afectes les altres persones? Com estàs? Què t’agradaria canviar? Què necessites? Què pots fer diferent o millor? L’autoconeixement és un pas previ imprescindible per avançar; amb ganes d’aprendre, amb honestedat i amb autocrítica, sense autoexigències ni sentiments de culpa.
- Busca un equilibri entre les teves necessitats i les dels altres; entrena habilitats assertives per expressar les teves opinions i defensar els teus drets sense incrementar innecessàriament la tensió ni el conflicte.
- Explora noves solucions per als problemes (deixa enrere el “sempre s’ha fet així i no es pot canviar”) i no pressuposis un desenllaç negatiu (“segur que em diran que no”).
- Tingues en compte que és un entorn complicat per a tothom i que la tendència natural és, com deia Ken Blanchard, “passar-li el mono a una altra persona”. Fins allà on puguis, intenta que tothom es responsabilitzi dels seus “primats” i que no sigui fàcil que te’ls encolomin a tu.
- Assegura’t que no hagis caigut en el parany de donar molt més del que en realitat et demanen. Això passa sovint quan tenim un alt nivell d’autoexigència, perfeccionisme, responsabilitat o lleialtat.
- Quantifica objectivament la teva feina i assegura’t que entens perfectament els objectius que et marquen i les tasques que t’assignen, abans de començar a dedicar-hi esforç.
- Pensa que la gran majoria de les persones amb càrrec directiu no són “tirans o tiranes vocacionals”; ajuda’ls a alliberar-se de la inèrcia corporativa i a reconnectar amb la persona que porten dintre, amb un diàleg sincer, des de la proximitat, l’afecte i la confiança.
En definitiva, estem condicionats per un entorn empresarial i laboral sobre el qual tenim un control limitat, però podem intervenir sobre dos altres factors importants de l’equació del benestar laboral: els altres i nosaltres.
Albert Rimbau
Organizational Change & People Development @Asecorp
