Plaques fotovoltaiques per a autoconsum: modalitats i tràmits

L’energia com a bé és fonamental per al desenvolupament dels processos productius d’un país, per al benestar a les llars, per al transport i la comunicació, etc. Per això, en definitiva, és essencial per a la societat.

El sistema energètic a Espanya, vista la situació climàtica actual i la situació política global, segueix una transició cap a un nou tipus de consum energètic. Aquest model es caracteritza per la descarbonització, eficiència energètica i, en general, l’electrificació de l’economia.

Què és l’autoconsum?

Una de les eines principals cap a aquest model energètic és la producció d’energia per ser consumida pel mateix productor, l’autoconsum. Un dels màxims exponents d’aquest autoconsum són les plaques fotovoltaiques. És per això que, a l’article d’avui, parlem de les diferents modalitats i tràmits vinculats a les plaques fotovoltaiques per a autoconsum.

Hi ha dues modalitats principals d’autoconsum, definides al Reial decret 244/2019:

Autoconsum sense excedents

L’autoconsum sense excedents es produeix en instal·lacions la producció de les quals és totalment consumida pel productor o, en cas de no consumir-la tota, que aquesta no s’injecti a la xarxa elèctrica. Aquesta modalitat d’autoconsum requereix instal·lar un mecanisme antivessament que impedeixi aquesta injecció a xarxa.

Autoconsum amb excedents

Es tracta d’instal·lacions la producció de les quals no és totalment consumida pel mateix productor, per la qual cosa l’energia sobrant s’injecta a la xarxa elèctrica. Alhora, l’autoconsum amb excedents es divideix en:

• Modalitat acollida a compensació (no s’inscriuen): Consisteix que l’energia excedent de les plaques fotovoltaiques per a autoconsum és, generalment, venuda a l’empresa comercialitzadora, la qual compensa econòmicament aquests excedents al productor.

Per acollir-se a aquest model, cal complir els següents requisits:

1. La font d’energia primària sigui d’origen renovable.
2. La potència total de les instal·lacions de producció associades no sigui superior a 100 kW.
3. Si és necessari fer un contracte de subministrament per a serveis auxiliars de producció, el consumidor hagi subscrit un únic contracte de subministrament per al consum associat i per als consums auxiliars de producció amb una empresa comercialitzadora.
4. El consumidor i productor associat hagin subscrit un contracte de compensació d’excedents d’autoconsum definit a l’article 14 del present Reial decret.
5. La instal·lació de producció no tingui atorgat un règim retributiu addicional o específic.

• Modalitat no acollida a compensació (inscripció): L’energia sobrant és abocada a la xarxa elèctrica, la qual es vendrà a preu de mercat. Per acollir-se a aquesta modalitat cal que no es compleixi algun dels punts anteriors per a la modalitat amb compensació.

Plaques fotovoltaiques per a indústria

Per la creixent demanda i per les característiques de les plaques fotovoltaiques per a autoconsum, el sector industrial està sotmès a una regulació específica, amb requisits administratius concrets. En resum:

1. Dissenyar la instal·lació mitjançant memòria tècnica (P ≤ 10 kW) o projecte (P > 10 kW).
2. Sol·licitar el permís d’accés i connexió a xarxa, per a instal·lacions sense excedents i per a instal·lacions amb excedents de P ≤ 15kW. A més, per a aquest darrer cas, cal també presentar avals o garanties econòmiques.
3. En cas d’estar exempts del permís d’accés i de connexió a xarxa, sol·licitar a l’empresa distribuïdora el Codi d’Autoconsum (CAU).
4. Sotmetre la instal·lació d’autoconsum a un procediment d’avaluació d’impacte ambiental ordinària o simplificada d’acord amb la Llei 21/2013 i presentar un estudi d’impacte ambiental (ordinària) o bé un document ambiental (simplificada).
5. Modificar el permís ambiental de l’establiment mitjançant comunicació de canvi substancial i/o no substancial a l’òrgan ambiental competent de les CCAA per incloure la nova instal·lació d’autoconsum.
6. Sol·licitar a l’Ajuntament la llicència d’obres corresponent.
7. Inscriure la instal·lació al Registre Industrial de la comunitat autònoma corresponent (legalització).
8. Comunicar a l’empresa distribuïdora, l’existència de la instal·lació d’autoconsum perquè procedeixi a modificar el contracte d’accés a la xarxa (ATR). En cas d’instal·lacions sense excedents amb P < 100 kW, les comunitats autònomes remeten directament aquesta informació a la distribuïdora. En cas d’instal·lacions amb excedents, subscriure un contracte d’accés a xarxa per al subministrament d’energia dels serveis auxiliars.
9. Modificar el contracte de subministrament per incloure la instal·lació fotovoltaica.
10. Establir un contracte de compensació d’excedents en instal·lacions acollides a aquesta modalitat.
11. Inscriure la instal·lació al Registre autonòmic d’autoconsum corresponent. En instal·lacions amb P < 100 kW, aquesta inscripció serà d’ofici per les comunitats autònomes.
12. Inscriure la instal·lació al Registre administratiu d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica (RAIPEE). En instal·lacions amb excedents i P ≤ 100kW, aquest registre es farà d’ofici pel MITECO.
13. Obtenir l’aprovació de posada en servei per part de la Xarxa Elèctrica d’Espanya (REE).

Aquests tràmits estan subjectes a les característiques de la instal·lació en qüestió i a la legislació autonòmica que els sigui aplicable, per la qual cosa podrien existir tràmits addicionals i variar en funció de la modalitat d’autoconsum.

Finalment, per al disseny, manteniment i inspeccions de plaques fotovoltaiques per a autoconsum, cal seguir els criteris del Reial decret 424/2002, més específicament dels de la ITC-BT 40.

Per facilitar aquesta gestió, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), ha publicat la Guia professional de tramitació de l’autoconsum. A més, podeu contactar amb nosaltres sense compromís perquè, des del nostre departament de consultoria HSE puguem assessorar-vos sobre el tipus de solució més adequada segons la vostra indústria, així com sobre els requisits legals que ha de complir.