Hi ha confiança entre els companys i les companyes amb qui treballo cada dia? Com percebo els altres i com em perceben a mi? Veig els altres, com enemics, obstacles, un turment o, per contra, els veig com un suport indispensable per poder treballar, com una alenada d’energia que fa que treballar sigui més fàcil, com persones que m’importen i em preocupa què els passa i com se senten i estic disposada a ajudar-los i sacrificar-me per ells?
Si jo no confio en els altres, els altres no confiaran en mi, és recíproc. Crec que per generar i mantenir la confiança mútua ens hem de conèixer; cal parlar d’una mateixa, i així anirem creant una atmosfera propicia perquè és produeixin diàlegs enriquidors i anirem teixint complicitats; però, és un procés lent i complicat, i tan fràgil… ; a vegades, per una mala comunicació o un malentès, se’n pot anar tot en orris.
Si ens trobem en un context on tenim clar què hem de fer, tenim definides les tasques i funcions, hem assumit els rols i ens regim per l’autenticitat i la coherència i s’ha pogut generar confiança, i es treballa per mantenir-la, estarem implicats amb el que fem i l’equip estarà cohesionat i funcionarà. Que fàcil de dir i que difícil d’aconseguir…
Montserrat Viladomat Pla
Participant en un dels nostres cursos de comunicació
