Els anomenats alteradors endocrins són substàncies químiques exògenes o una barreja de diverses que alteren les funcions del sistema endocrí del nostre organisme, provocant efectes adversos en la salut dels individus sans o en la dels seus descendents.
Estan àmpliament estesos i són utilitzats amb normalitat en indústries, al sector de l’agricultura i als béns de consum. Poden trobar-se de forma natural, sintetitzats o en subproductes, amb diferent capacitat de permanència a l’ambient.
Un dels principals efectes perjudicials que tenen per a l’ésser humà és la capacitat d’alterar l’equilibri hormonal de l’organisme, podent modificar la velocitat de creixement, el desenvolupament i el funcionament dels òrgans sexuals, la reproducció i el comportament humà i/o animal, entre d’altres.
Un altre problema afegit és que no hi ha una relació dosi-efecte nociu lineal, per la qual cosa els alteradors endocrins poden arribar a produir efectes adversos a dosis molt baixes i altes, o no generar-los a dosis d’exposició intermèdies. A més, l’efecte perjudicial pot no ser degut a una única substància, sinó a un conjunt per la interacció entre si mateixes.
També poden arribar a produir malalties com l’obesitat i la diabetis, alteracions de la capacitat reproductiva, càncers en òrgans del sistema reproductiu, alteracions tiroïdals, afectacions del desenvolupament neurològic i/o immunològiques, i fins i tot dèficit del coeficient intel·lectual.
Una de les principals fonts d’exposició dels alteradors endocrins són les primeres matèries i les seves barreges, com resines epoxi, vernissos, pintures, retardants de flama, carburants, lubricants, additius alimentaris, excipients en medicaments, cremes solars, els fitosanitaris i biocides (bisfenol A), o els contaminants generats durant processos industrials i de combustió, com la incineració de residus i envasos (ftalats).
Pel que fa a les vies d’exposició, aquests alteradors poden entrar a l’organisme per exposició directa als llocs de treball oa través de productes de consum com aliments, alguns plàstics, pintures, detergents i cosmètics. També ho poden fer per vies indirectes a través del medi ambient (aire, aigua i sòl) a causa de la inhalació d’aerosols, vapors, contacte amb articles contaminats, males pràctiques higièniques oa través del contacte directe amb la pell.
Com podem identificar si estem exposats als alteradors endocrins?
Una de les fonts d’informació per excel·lència que cal consultar són les Fitxes de Dades de Seguretat (FDS) dels productes químics adquirits o utilitzats en els processos productius.
En els darrers anys, la Unió Europea, mitjançant el Reglament 2020/878, ha introduït una modificació a l’annex II del Reglament REACH obligant totes les empreses que posen al mercat productes químics a incloure en aquests documents aquesta informació, més concretament a les seccions 2.3, 11.2 i 12.6.
Una altra font d’informació alternativa és la web de l’European Chemicals Agency (ECHA), on es troba publicat el llistat de substàncies d’alta preocupació que es van incorporant amb el pas dels anys a l’annex XIV del Reglament REACH.
A l’ordenament estatal, als alteradors endocrins se’ls aplica actualment la mateixa normativa que a qualsevol altra substància química, és a dir, el Reial Decret 374/2001 sobre la protecció de la salut i seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb els agents químics durant el treball, juntament amb la resta de la normativa de PRL.
De moment, no queden inclosos a l’àmbit d’aplicació del Reial decret 665/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens durant la feina. No obstant això, a nivell europeu, el Reglament REACH sí que considera els alteradors endocrins substàncies igual de preocupants que les considerades com a cancerígenes o mutagèniques, per la qual cosa ja s’hauria de tenir en consideració la reducció i control del risc d’exposició a aquest tipus de substàncies.
Un altre fet destacable és que, en la majoria dels casos, no s’ha fixat un valor límit d’exposició, i en aquelles que sí que en tenen, no s’ha tingut en compte la propietat alteradora endocrina. Per això, i mentre es validen i publiquen les modificacions del Reglament REACH (probablement a finals del 2023) i del Reglament CLP (on s’inclouran noves classes de perill, diferenciant la salut humana del medi ambient), l’Institut Nacional de Seguretat i Salut al Treball (INSST) ha habilitat un apartat web dedicat exclusivament als alteradors endocrins. S’hi ha inclòs documentació específica de recent creació (any 2022) de gran utilitat per a la identificació, avaluació i control d’alteradors endocrins en l’àmbit laboral, amb l’objectiu de reduir la nostra exposició.
